POWER POINT PRESENTACIÓ CONGRÉS

COMUNICACIÓ CONGRÉS RIURAUS

Escaldant a la caseta dels Caselles de Gata

Hem visitat el museu, en l'apartat d'etnologia dedicat a a la vida al voltant del riurau i la pansa

Ximo Bolufer, arqueòleg i director del museu, ens ha  realitzat una introducció històrica de l'època, tractant els aspectes històrics i socials de l'economia agrícola del nostre poble. Ens ha explicat el procés de producció de la pansa, les eines i atifells que utilitzaven, així com la construciió típica, el riurau , el seu ús, utilitat i característiques arquitectòniques, així com les dependències annexes.

BERENAR AL RIURAU D'ARNAUDA

El dimarts 25 de setembre, l'alumnat, les famílies i el professorat del CEIP Graüll, van gaudir del berenar oferit per la regidoria de cultura, per als xiquet que han treballat en el projecte adoptem el riu rau d'Arnauda.

Treballs del riurau

LA PANSA

El raïm es una fruita de secà. Té una fulla gran, perquè arreplega molta humitat. Les eines per a elaborar la pansa eren: els canyissos, el còccid, la caldera...La pansa es feia posant el raïm dins una caldera en aigua bullint, després la traïen i les dones i els xiquets l’escampaven damunt els canyissos i la posaven al sol. Per la nit entraven els canyissos al riurau per a protegir-los de la rosà. Si el raïm agafava humitat es floria i no aprofitava. La pansa ja elaborada se n’anava als magatzems i l’envasaven. A l’hora de vendre era un gran producte comercial, que s’exportava a diferents països. Pel port de Xàbia eixia molta pansa. Hi havia dos classes de pansa: la pansa verge i la pansa normal. Antigament es venia millor la pansa de sol, perquè no s’ensucrava. Els corintos era la pansa xicoteta que no tenia pinyols. La família dels Bolufers eren molt rics i s’enduen la pansa a Anglaterra amb els seus vaixells.

Hi ha riuraus a la Marina Alta, la Marina Baixa, la vall d’Albaida, la Safor,etc.

El riurau mes gran de la Comunitat Valenciana es troba en l’Horta (València).

Per a fer els arcs dels riu raus usaven moltes tosques que provenien de les dunes (muntanyes d’arena).

Lucía Tachó Llidó

ELS RIU RAUS

El divendres vam anar al riurau d’Arnauda i Pepe Sapena ens va explicar, que antigament tota la gent tenia un riurau. Un riurau es un cobert amb arcs de tosca que servia entre altres coses per a fer pansa. Les casetes que no tenien prou riurau, tenien un bou (substitut d’un riurau que era com una tenda d’acampada gegant). Per a fer la pansa els homes tenien que treballar tot l’any. Amb els diners de la pansa es vivia tot l’any. Per a fer l’escaldà havia que preparar i netejar la caldera, els canyissos, el forn, els pilons i el lleixiu. Preparaven un sequer davant el riurau que era on es posaven els canyissos per a posar el raïm. Secar el raïm costava molt i als cinc dies tenien que girar el raïm. També era molt important tallar el raïm en un punt exacte. Hui en dia la pansa es fa amb màquines. Els anglesos eren els principals consumidors de pansa i tenien un vaixell propi per a transportar la pansa.

El riu rau d’Arnauda va ser construït a finals del segle XIX i és un dels majors dimensions que es conserven. Té 56 metres de llarg amb 42 arcs, disposats en tres files, formant una coberta a dos aigües. Els riuraus normals tenien 5 arcades.

Riuraus del Poble Nou de Benitatxell. Marc Pastor

Marc visita els riuraus del Poble Nou i ens mostra el seu estat, alguns ja quasi en runes. Caldrà animar als propietaris que no ho deixen perdre, és un patrimoni cultural.

Visita de l'alumnat de 5é al riurau de Cabrera

Treball riurau Benitzaina. Jose Espasa Bisquert

Riurau Benitzaina. Jose Espasa

 Avui hem anat al museu per aprofundir en els coneixements sobre la vida als riu raus i les activitats agrícoles al voltant d'aquesta construcció. Ximo Bolufer, arqueòleg i director del museu ens ho ha explicat d'una manera molt amena, a més, hem pogut obsevar les eines i atifells que s'utilitzaven per a l'escladà. Ja sabem més coses de la vida dels nostres avis i besavis.  Després hem anat al riu rau d'Arnauda, allí, Ximo ens ha exposat informacio d'on estava ubicat anteriorment aquest riu rau, de la família del Català que era la seua propietaria, i totes les característiques d'aquesta construcció. A més d'altres informacions i com annecdota interessant ens ha dit que el riu rau més gran es troba a Massarojos a l'Horta de València, curiós, no?  Qui ho anava a dir, tota una comarca d'exportació pansera amb vaixells per a l'exportació i tot  i resulta que el riu rau més gran està allà.

El que hem aprés dels riu raus

https://docs.google.com/document/d/1vI_1u9AK3zoMbsLbsPf5GU3xo91pDP-DwbTMQA-10Bc/edit

L'ESCALDÀ

https://docs.google.com/open?id=0B0BR-eTwsYp7elZiSnBoTHlTUk0

LA CASETA- autor Josep Sapena Buigues

LA CASETA

Divisions de tres xifres

Aprendre a dividir és molt important, i com que les últimes divisions que hem fet han sigut de dues xifres, ací podeu practicar amb dividend de tres xifres. ÀNIM, QUE PODEU!!!