COMUNICACIÓ CONGRÉS RIURAU

diumenge, 29 d’abril del 2012

Divisions de tres xifres

Aprendre a dividir és molt important, i com que les últimes divisions que hem fet han sigut de dues xifres, ací podeu practicar amb dividend de tres xifres. ÀNIM, QUE PODEU!!!

dijous, 26 d’abril del 2012

UNITATS DE MESURA





Ara podrem fer activitats per practicar els canvis d'unitat que estem fent a classe. Recordeu que el control de mate és el divendres dia 27 d'abril.

Per a posar un número amb cometa en els dos primers jocs, cal posar un punt, per exemple:  3'7 = 3.7





Joc d'unitats de mesura de longitud.

Joc 2 d'unitats de mesura de longitud


Per continuar practicant unitats de longitud.

El pes i la masa.

dimecres, 25 d’abril del 2012

mapes flash-interactius

Aqui teniu l'enllaç per estudiar els mapes. Si piqueu damunt del mapa us enviaraà a l'enllaç. Dins l'enllaç si piqueu a mapes us eixiran els de comunitats, físics i politics, heu d'escollir.


diumenge, 22 d’abril del 2012

Taller de reciclatge

El divendres 20 d'abril, durant la primera sessió de la vesprada, els grups de 5é participarem en un taller de reciclatge. La campanya de comunicació i sensibilització per a la gestió dels residus continua amb la línea educativa del CP GRAÜLL ja que el centre compta amb papereres de diferents colors a les aules per a promoure la separació de residus.

El grup de 5é A va participar activament i cada vegada que contestaven correctament una pregunta es feia entrega d'un objecte residu. Aquest residu es colocava en el seu contenidor (que eren cartolines de color roig, groc, verd i blau) tenimt en compte si és envàs de plàstic, llanda o brik; vidre;  paper i cartró o aparells electrics.

Al final del taller el monitor va donar a cada xiquet/a el quadern d'activitats i per a l'aula un joc de taula. 

Mireu com es va desenvolupar aquest moment...

divendres, 20 d’abril del 2012

Visita al riu rau d'Arnauda, lliçó magistral del mestre Pepe Sapena

Avui visitarem el riu rau d'Arnauda que hem apadrinat i Pepe, mestre ja jubilat, ens contarà l'ús , la vida ...al voltant del riu rau.

Nosaltres, per la nostra banda, també  investiguem sobre el riu rau ...

 
Cultura xabiaaldia.es, jueves 27 de agosto de 2009

Xàbia  recupera un dels majors riuraus que es conserven en la zona. Es tracta del riurau d'Arnauda que, gràcies a la voluntat municipal i als fons estatals, s’ha     salvat d'una demolició quasi segura.
Esta   estructura  del  segle   X I X   es  trobava entre  dos unitats  d’ execució  urbanística en la partida Roig-Roquetes, i amenaçada per l'abandó i l’enderrocament.
Una  jove membre de  la  familia propietària del   riurau es va posar en contacte amb Riuraus Vius. Determinats a salvar esta peça tan important del patrimoni local, l'associació es va dirigir a l'Ajuntament per a veure si d'alguna manera es podia recuperar el que quedava de les arcades originals que componien el riurau, segons va explicar la representant de l'associació, Carme Miquel.
L'única solució possible era desmuntar-ho peça per peça i tornar a acoblar-ho en una ubicación pública que permetera posar l’estructura en valor. Però el problema era el cost del projecte, pressupostat en 90.000 euros.
Afortunadament,  els  diners del  Fons Estatal  d'Inversions  han permés dur avant   l'execució de  l'obra,
Adjudicada al constructor local Manuel Olivares Sanchez, qui en un termini de Quatre mesos ha estat  recuperat la construcció de plaça rectangular i 56 metres de llarg, la singularitat de la qual són les seus grans dimensions, amb 42 arcs, o "ulls", disposats en tres files, formant una coberta a dos aigües, quelcom que posa en relleu la gran producció de pansa que existia en el municipi a finals del segle XIX.
Després de desmuntar-lo pedra a pedra,  el riurau va ser  reconstruit  el més  fidelment possible en el  parc Montaner. Segons explicà Olivares, l’estructura original es trobava molt deteriorada i mal fonamentada, per la qual cosa s'ha requerit afegir peces de tosca noves, intercalades entre les primitives.
Així mateix, les bigues de fusta de la teulada estaven majoritàriament molt corcades, per la qual cosa només s'ha reconstruït una part de la sostrada del riurau.
El nou emplaçament del riurau va ser triat per la seua proximitat al Centre Històric, amb la intenció de que "puga ser conegut, visitat i disfrutat pels ciutadans", segons va explicar l'alcalde de Xàbia,
Eduardo Monfort, qui va destacar que l'objectiu principal del projecte ha sigut el de "conservar i posar en valor este element arquitectònic de gran importància per a la cultura xabienca i de la Marina Alta".
L'actuació també va incloure la integració del coll d’una cisterna que originàriament estava ubicada junt amb el riurau.
Per a una segona fase, des de l'Ajuntament s'està estudiant la manera de recuperar totalment la coberta, així com dotar a l'estructura d'un forn d'escaldar i un forn de pà.
Entre els usos que es plantegen per al riurau reconstruït estan les de recinte per a albergar activitats culturals o de difusió i recuperació de tradicions com l'escaldà, 


***************************************************************
 
El Gran Riurau d'Arnauda, de propietat pública, és un dels de majors dimensions que es conserven.
El Gran Riurau d'Arnauda va ser construït, probablement, a finals del segle XIX.
Originàriament es trobava ubicat en la partida del Roig, a l'eixida de Xàbia cap al port, a mà dreta. La finca, que pertanyia a la família Català, havia sigut dividida en set parcel·les, per qüestions d'herència, i el  Riurau quedava partit entre dos d'elles. L'associació Riuraus Vius va tindre notícia del fet i va demanar a la família Català i a l'Ajuntament de Xàbia que arribaren a algun tipus d'acord amb la finalitat  d'evitar la desaparició del monument. Finalment, la generositat de la família Català i la voluntat política de l'Ajuntament de Xàbia, van aconseguir que es produïra la translocació de l'edifici que, actualment es troba en el parc Muntaner, junt amb la plaça de la Constitució. 
El trasllat i reconstrucció va tindre lloc entre juny i juliol del 2009. Les seues grans dimensions donen notícia de l'enorme producció de panses que realitzaven els seus propietaris, sens dubte, una de les famílies més importants de Xàbia i que més es va dedicar, tant al cultiu del raïm i la seua conversió en pansa, com al comerç internacional, seguint el camí que van realitzar diferents hòmens de negoci de Xàbia, ciutat de gran importància en la nomenada comercialització.


dimarts, 10 d’abril del 2012

Dia de Pasqua Graüller

El dimecres 4 d'abril, últim dia del segon trimestre escolar, va acollir una organització alternativa. Després de prendre la difícil decisió d'anular l'exida amb bici, les mestres i els mestres del 3r cicle vam voler disfrutar igualment d'aquest dia amb l'alumnat de 5é i 6é.


Esmorzar amb tot l'alumnat de 3r cicle.


Per la vesprada, pel.lícula 5é A i B.


I com no, berenem la mona molt divertidament!!!

dimecres, 4 d’abril del 2012

Deures de Pasqua

VALENCIÀ
pàgina 158, activitats 1 a 14.
Quadernet Tema 11.

CASTELLÀ
pàgines 148 i 149, activitats 5, 7, 11, 12, 16 i 17.
Quadernet 2n Trimestre, pàgines 8, 9, 32, 33, 34, 35 i 37.

MATEMÀTIQUES
Quadernet 2n Trimestre, pàgines 20, 21 i 22.
Quadernet 3r Trimestre, pàgines 31, 38 i 39.

C. MEDI
pàgina 84, activitats 1 a 12.




dimarts, 3 d’abril del 2012

L'alumnat de 5é del CEIP GRAÜLL adopta el riu rau d'Arnauda

El riurau
El riurau és un bé cultural i patrimonial dels valencians. És una construcció popular singular que, tot i no ser exclusiva de La Marina Alta, ha esdevingut símbol identificatiu d‟aquesta comarca. És una construcció d‟indubtable interés arquitectonic que constitueixen un legat a preservar perquè aporta referències sobre uns modes de vida, una economia, un paisatge i uns costums que mostren un passat recent i la saviesa de les persones del nostre poble
Adoptar un riurau
Inspirada en el programa “L‟escola adopta un monument” proposat per les Nacions Unides ara fa uns deu anys, i posat en pràctica en diverses escoles europees, “Adoptar un riurau” és una proposta d‟Escola Valenciana. Es tracta d‟una proposta pedagogica oberta, aplicable a qualsevol nivell d‟ensenyament, integrable en els respectius currículums, amb la finalitat de posar en valor el riurau. És parteix del fet que “adoptar un monument” significa a més de conèixer-lo o fer-lo objecte d‟estudi, rescatar-lo de l‟oblit i de la degradació, tenir-ne cura en la mesura del possible, procurar la seua conservació, difondre el seu coneixement, promoure la seua valorització...Es tracta de crear lligams intel·lectuals i afectius amb el propi patrimoni, en aquest cas el riurau, que ajuden en el respecte i l‟estima cap all~ propi i, com a conseqiiència, afavorisquen el respecte cap a tot el patrimoni de la resta de la humanitat, estiga reconegut com a tal o no.
Objectius generals d’”Adoptar un riurau”
- Conéixer, valorar i respectar el riurau com a patrimoni propi antropològic, historic, arquitectonic, cultural ... a partir del seu coneixement i valoració.
- Assolir actituds de respecte i responsabilitat cap a la necessitat de conservar el riurau, individualment i en el seu conjunt.



Objectius específic:
  •  Reconéixer la construcció “riurau”.
  •  Reconéixer diferents tipus de riuraus.
  •  Conéixer les funcions que en el seu moment van tindre els riuraus.
  •  Identificar el riurau com element del paisatge de La Marina Alta.
  •  Conéixer l‟inventari –si el hi ha- (o fer-lo) de riuraus de la localitat .
  •  Descriure les característiques del riurau que hom ha adoptat: (Exempt, formant part de la caseta, orientació, ulls a una banda, a dues, a tres o aquatre, forma dels ulls, número d‟ulls. Metres quadrats, altura, materials constructius....)
  •  Identificar l‟estat de conservació del riurau adoptat (Està rehabilitat o reconstruït? està en ús o en desús? La caseta manté totes les seues dependencies o li‟n falten ... ? etc.
  • Recopilar vocabulari, cançons, endevinalles, locucions i maneres de dir relacionades amb el riurau, amb els elements que s‟hi relacionen i amb les funcions que li van ser pròpies.
  • Realitzar propostes de conservació del riurau adoptat. Realitzar propostes de diferents funcions que actualment podria fer el riurau


ESCALDANT I SECANT LA PANSA AL SEQUER DE LA CASETA DEELS SAPENA








Carnestoltes 2012

Carnestoltes al C.P. Graüll ha estat diferent aquest curs. Tots han vingut disfressats amb temàtica lliure. Este és el resultat!