Nosaltres, per la nostra banda, també investiguem sobre el riu rau ...
Cultura xabiaaldia.es, jueves 27 de agosto de 2009
Xàbia recupera un dels majors riuraus que es conserven en la zona. Es tracta del riurau d'Arnauda que, gràcies a la voluntat municipal i als fons estatals, s’ha salvat d'una demolició quasi segura.
Esta estructura del segle X I X es trobava entre dos unitats d’ execució urbanística en la partida Roig-Roquetes, i amenaçada per l'abandó i l’enderrocament.
Una jove membre de la familia propietària del riurau es va posar en contacte amb Riuraus Vius. Determinats a salvar esta peça tan important del patrimoni local, l'associació es va dirigir a l'Ajuntament per a veure si d'alguna manera es podia recuperar el que quedava de les arcades originals que componien el riurau, segons va explicar la representant de l'associació, Carme Miquel.
L'única solució possible era desmuntar-ho peça per peça i tornar a acoblar-ho en una ubicación pública que permetera posar l’estructura en valor. Però el problema era el cost del projecte, pressupostat en 90.000 euros.
Afortunadament, els diners del Fons Estatal d'Inversions han permés dur avant l'execució de l'obra,
Adjudicada al constructor local Manuel Olivares Sanchez, qui en un termini de Quatre mesos ha estat recuperat la construcció de plaça rectangular i 56 metres de llarg, la singularitat de la qual són les seus grans dimensions, amb 42 arcs, o "ulls", disposats en tres files, formant una coberta a dos aigües, quelcom que posa en relleu la gran producció de pansa que existia en el municipi a finals del segle XIX.
Després de desmuntar-lo pedra a pedra, el riurau va ser reconstruit el més fidelment possible en el parc Montaner. Segons explicà Olivares, l’estructura original es trobava molt deteriorada i mal fonamentada, per la qual cosa s'ha requerit afegir peces de tosca noves, intercalades entre les primitives.
Així mateix, les bigues de fusta de la teulada estaven majoritàriament molt corcades, per la qual cosa només s'ha reconstruït una part de la sostrada del riurau.
El nou emplaçament del riurau va ser triat per la seua proximitat al Centre Històric, amb la intenció de que "puga ser conegut, visitat i disfrutat pels ciutadans", segons va explicar l'alcalde de Xàbia,
Eduardo Monfort, qui va destacar que l'objectiu principal del projecte ha sigut el de "conservar i posar en valor este element arquitectònic de gran importància per a la cultura xabienca i de la Marina Alta".
L'actuació també va incloure la integració del coll d’una cisterna que originàriament estava ubicada junt amb el riurau.
Per a una segona fase, des de l'Ajuntament s'està estudiant la manera de recuperar totalment la coberta, així com dotar a l'estructura d'un forn d'escaldar i un forn de pà.
Entre els usos que es plantegen per al riurau reconstruït estan les de recinte per a albergar activitats culturals o de difusió i recuperació de tradicions com l'escaldà,
***************************************************************
El Gran Riurau d'Arnauda, de propietat pública, és un dels de majors dimensions que es conserven.
El Gran Riurau d'Arnauda va ser construït, probablement, a finals del segle XIX.
Originàriament es trobava ubicat en la partida del Roig, a l'eixida de Xàbia cap al port, a mà dreta. La finca, que pertanyia a la família Català, havia sigut dividida en set parcel·les, per qüestions d'herència, i el Riurau quedava partit entre dos d'elles. L'associació Riuraus Vius va tindre notícia del fet i va demanar a la família Català i a l'Ajuntament de Xàbia que arribaren a algun tipus d'acord amb la finalitat d'evitar la desaparició del monument. Finalment, la generositat de la família Català i la voluntat política de l'Ajuntament de Xàbia, van aconseguir que es produïra la translocació de l'edifici que, actualment es troba en el parc Muntaner, junt amb la plaça de la Constitució.
El trasllat i reconstrucció va tindre lloc entre juny i juliol del 2009. Les seues grans dimensions donen notícia de l'enorme producció de panses que realitzaven els seus propietaris, sens dubte, una de les famílies més importants de Xàbia i que més es va dedicar, tant al cultiu del raïm i la seua conversió en pansa, com al comerç internacional, seguint el camí que van realitzar diferents hòmens de negoci de Xàbia, ciutat de gran importància en la nomenada comercialització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada